1. |
Prou
03:22
|
|||
|
Un raig de llum entra en l'habitació,
el calor t'ha trobat un altre cop.
Una emoció que s’ha fos als peus del llit,
un problema que s'ha resolt al teu cap.
Sobren paraules
quan la raó està escrita al cor,
quan t'has cansat d'aturar el temps,
de malferir-te,
inventant dolor desconfiant,
mirant de costat el mal que estàs causant.
Por de no sentir, por d’estar sol, por de somiar despert.
Descansa el cap,
tornes a somiar en ser
allò que sempre has desitjat.
Creure en tu mateix per poder estimar
tota una vida admirada en altra gent.
Crits, plors, cremen, dolen,
no digues res més que ja fa mal.
La bogeria descontrolada
deixa una taca que marca.
Prou de lladrar, prou d'escupir
embrutant altres ments,
venjança que inventes quan l'odi és en l'aire
que hui respires.
Esperaràs que torne el vent escrivint en l’arena,
llançaràs una cançó per regalar el teu alè
amb tot el que no has sabut dir a temps.
|
||||
2. |
Fugaç
03:05
|
|||
|
Si puguera guardar els problemes tancar-los en globus
que explotaren per sempre esfumant-se perduts en el vent.
Inventar un nou món com xiquets que dibuixen en folis,
descobrir somnis nous navegar lliure pels sentiments.
Quan et busque incansable a la platja només trobe el mar,
faig forats en l'arena a l'alba per veure si estàs.
És llavors quan la terra m'abraça i tot pren sentit,
quan les ones del mar criden lliures al vent si ets amb mi.
En la nit les estrelles no dormen esperen el sol
mentre els fars il•luminen la boira que escriu el teu nom.
He donat per sentat que l’amor és etern i no ho és,
és estrella fugaç que s’apaga i es perd en el cel.
Si els tresors que renaixen en l'aire hui vols cultivar
rega’ls com aquelles plantes que tens en la llar.
|
||||
3. |
Senders
03:05
|
|||
|
Cau la nit entre els arbres, olor a terra mullada,
hui el cel ens dibuixa un punt i a part en les nostres vides.
Omplirem cada dia travessant nous senders,
compartint l'esforç que fem els dos.
Magnífic paisatge descobert escrivint uns renglons,
aquesta pantalla s'oblida que no estàs.
Ja queden pocs dies la sort està tirada
viatjaran solament les nostres ganes.
Crida la veu d'un riu,
canten ocells al passar,
trons i llamps ens acompanyen,
la pluja va a començar.
Diminut escenari clavat en la tenda al mig d'esta selva,
perdut entre ombres, nus els nostres cossos, sentint-nos vius.
Ara el temps no corre sembla inservible,
badallant em preguntes quina hora serà,
dibuixant sense núvols eixos dies que vindran,
inventant un nou somriure, un món per compartir.
L’acidesa i dolçor de les fruites silvestres,
el rumor de les fulles remogudes per la brisa,
el tacte suau de les roses,
la rosada fresca entre l’herba i els teus peus.
|
||||
4. |
Obert
03:16
|
|||
|
Em sobren les paraules per entendre el món,
cinc sentits m'acompanyen, cinc rames d'un cor.
Sé que la llibertat està en la voluntat,
entendre com estàs decidir on anar.
Vas creixent i el teu cos
va acumulant sensacions
que no saps controlar,
ramals per domesticar
eixa bèstia que en l'espill
reconeixes que eres tu.
És la màgia amb la que et veig,
l'energia que desprens,
el camí de l'experiència
que ha canviat el teu destí.
És difícil d'acceptar
una mort, l'enfermetat,
però quan entens la vida
el temps juga al teu favor.
Obert
recorren el teu cos sense parar
estímuls que ja no et poden fer mal
si decideixes viure sense por.
Sentir la teua mà,
obrir la ment al món,
estar connectats.
Vas perdent la identitat
quan bloqueges emocions,
quan embosses els sentits.
Les toxines han d'eixir,
l'energia ha de fluir,
combustió per existir.
Sé que tornaré a parlar per explicar-te el que he sentit
però no escriuré cap cosa que abans no m'haja cremat
per dins, canviant l'estat dels pensaments,
bollint la sang, mesclant-se novament.
|
||||
5. |
Endavant
03:28
|
|||
|
Voldria enviar-te una cançó
per dir-te que tot pot canviar,
quan el temps avance
ja res serà igual.
Mirar endavant i no pensar,
llançar-se al buit sense escoltar,
estratègies arriscades.
Després d'una vida esperant el moment,
aquell instant que ens ajude a reviure,
les il•lusions que semblaven perdudes,
obrim les portes, obrim les fronteres.
I esta nit el mar ens guiarà,
seguirem la senda de la lluna,
tornarem per veure'ns en la platja.
I esta nit el mar ens guiarà,
seguirem la senda per brindar les penes.
Caminant amb peus de plom
pels carrers de l'atzar
s'enfonsa l'esperança del demà.
Esperant un cop de vent a favor
que ens arrastre fins altre terres,
començar noves aventures.
|
||||
6. |
Esta nit
03:00
|
|||
|
Hui t'escric esta cançó
per contar-te que no hi ha temps,
estic vençuda si estic amb tu.
Quan et mire sols t'admire,
apunte mirades que reboten al teu cos.
Quan et mous em fas volar,
quan et mous em fas volar.
Si recordes les voltes que portes sonant a les cordes,
serà que et recorde que la meua sang
està impregnada per l'amor,
que la meua sang està impregnada per l'amor.
Som espurnes que apaguem la soledat,
quan estem prop s’encén la flama
que ens enlaira fins el cel,
s’encén la flama que ens enlaira fins el cel.
I esta nit tornarem a trobar-nos al teu llit,
i esta nit parlarem fins sentir-nos respirar,
i esta nit provarem de dormir-nos abraçats,
i esta nit somiarem convertits en ocellets.
|
||||
7. |
L'arrel
03:32
|
|||
|
Un comentari, un gest, una mirada,
unes paraules que no has pronunciat,
com un silenci, com algo esborrat,
algo que t'has inventat.
Esclau dels teus pensaments,
dificultats per estimar,
sempre viatjant en el temps,
tens fòbia per aterrar.
Ja has aconseguit
un món interior
enhorabona somiador.
Vols escapar
de la teua ment,
una reixa envolta el teu cap.
Ja has aconseguit
que la pell del cos
siga la frontera oficial,
no escaparàs
de la teua veu
ressona constant en la ment.
La pau que oblides és l'arrel de la virtut,
les portes obertes al món.
Tindràs vertigen, voldràs abandonar,
renàixer et fa tremolar.
Esta nit lluitaràs fins que et guanye el combat la respiració.
Una carícia,
un sospir entre rialles,
entra la comoditat.
Rodejat de bona gent,
reflexe que t'has estimat.
No guardes cap odi als errors que has comés,
tampoc als que cometràs.
Desprendre't dels vicis t'ha costat la mort
més de tres vegades segur.
El que intentes és viure de front: a la realitat.
|
||||
8. |
Primavera
02:31
|
|||
|
No pots dormir, tens mal humor,
com bull la sang si el cor és buit?
Imaginar és divertit? no sé!
L'egocentrisme t'ha explotat,
notes que perds tranquil•litat
que una tormenta hi ha al teu cos.
Tornarem a escoltar la primavera baix la pell,
els colors que ens envolten, la pluja ens sorprèn.
Els colors que ens envolten, l'olor que es desprèn.
Ha entrat tothom, l'arc de Sant Martí s'ha obert avui:
tot pren vida, tot respira, tot es mou, ballem!
tot pren vida, tot canvia, tot es mou al vent, correm!
Estàs dins fent voltes marejat,
la situació passa per les teues mans.
Una il•lusió et redecorarà,
prem els punys, saltem!
Un dia vaig creure que es podia creure
i ara quan em creue, creue per tornar.
Entre prop i lluny hi ha moltes distàncies per xafar.
I una flor que pinta un paisatge,
diu que el sol l'ajudava a dibuixar.
Entre ombres més boira i amb un poc de vent,
corre lliure el fred, atrapa el que quedarà.
Ratllaràs, saltaràs, trencaràs tot el gel de l'hivern.
Creixeràs quatre pams no t'hauràs adonat.
|
||||
9. |
Sentir-te
03:12
|
|||
|
Idees de ser,
idees d'estar,
idees que ens canvien,
idees i avant.
Inconformitat,
acceptar el que ens toca viure.
Pensar en demà
mirant el futur,
manipulant el present que viu en tu.
Com si fóra un rellotge trencat
que no vol avançar.
Estaria per sempre tocant
al teu costat,
em dones les ganes, la força, el desig,
composar el que sentim.
Estaria per sempre tocant
per esculpir l’amor,
gravar en pedra totes les carícies
i tornar per recordar.
Quan estem units jugant, rient,
mirant els corcons, escoltant la pols,
intentant esbrinar
el compàs dels nostres cors.
He vist aturar-se el temps alguna vegada,
he vist les hores passar ràpidament.
I en eixe temps que vola
es troben els ocells que ens van marcar.
I mirar els seus ulls,
notar que t'estimen,
besar-la de nou.
|
||||
10. |
L'últim vals
02:55
|
|||
|
M'he adonat que esta nit
has decidit marxar,
t'he cridat per ballar l'últim vals.
Entre plors m'has penjat,
has vingut al meu braç,
sense música haurem de cantar:
T'has vestit al teu gust,
has pensat els detalls,
un castell que a França vam trobar.
Recolzat t'he mirat,
quin conte t'has montat,
la vetllada ja pot començar.
No esperava que fos tan bonic així
però sempre he somiat el moment.
Encara que no estigues seràs el meu tresor,
pensament que guarde al meu cor.
|
||||
If you like MATíS, you may also like:
featured on Bandcamp Radio Mar 26, 2024
go to album
Introspective, homespun folk tunes from John Donne that feel informed by the sugary bleakness of '80s and '90s indie pop.
go to album
PuSHING THE PuLL DOoR
by Tom Houston
Tom Houston swings between heartfelt folk and quirky slice-of-life spoken word, augmented with electronics, on his latest LP.
go to album
The tender UK psych folk on “Continuum” explores motherhood through song.
go to album
Little Anchor
by Bev Lee Harling
The first solo release in over a decade from Bev Lee Harling is a personal travelogue filled with euphoric compositions.
go to album
In Our Nature (Album)
by José González
featured on Bandcamp Radio Sep 21, 2021
go to album
featured on Bandcamp Radio Sep 21, 2021
go to album
